Aquesta pandèmia ens han portat molts canvis. La normalitat que coneixíem ja no existeix. Possiblement perquè no funcionava en molts sentits. Hem d’acceptar que cal recomençar. Ho podem fer millor. Molt millor. En molts sentits. En família i en educació també. Avui us convido a repensar com eduquem, com som com a persones, com a pares, com a mares i també com a famílies. A ser-ne més conscients de tot plegat. Us convido a ser famílies conscients, perquè és una oportunitat real.

Com a pares i mares intentem fer el millor amb els recursos que tenim. Però no existeixen ni els pares ideals ni els fills ideals. Comencem el viatge de la paternitat o maternitat amb visions ideals de com serà, i la majoria, esdevenen simples fantasies. És molt important separar qui som com a persones o com a pares, de qui són cada un dels nostres fills. Projectem en ells les nostres expectatives però, ells no són nosaltres. Els nostres fills tenen dret a ser la seva pròpia persona i a escollir el seu destí d’acord amb el seu propi interior.

Per tant, cal que repensem com connectem amb l’essència dels nostres fills.

• Els escoltem?
• Com els escoltem?
• Com podríem escoltar-los millor?

Quan abans comencem a construir una connexió conscient amb ells molt millor.

Però de fet, les preguntes prèvies haurien de ser unes altres:

• Ens escoltem a nosaltres mateixos?
• Escoltem al nostre cos?
• I a la nostra ànima?

És aquí per on hem de començar. I després pensar amb calma i profunditat quin és el nostre estil educatiu, què ens funciona i què no. Amb què ens sentim còmodes i que ens omple.

Massa sovint el rellotge marca molt més la persona que som que no pas qui som en realitat. No ens parem a pensar, repensar, valorar o compartir com volem ser com a p(m)ares i què ens funciona. I fem servir el temps d’excusa però en realitat és falta de consciència.

Els nostres fills tenen el poder de mostrar-nos els pares que necessitem esdevenir. Ens poden fer arribar a la nostra essència interior. Però això vol dir, parar i mirar endins. Això vol dir no tenir por de ser honestos i de construir canvis quan calgui. Això vol dir sortir de la nostra zona de confort personal i parental, que ve marcada per pautes socialment imposades. Això vol dir compartir-ho amb la nostra parella i consensuar-ho com equip. Això vol dir ser famílies conscients i aprofitar una oportunitat real de canvi.

Ser pares i mares conscients vol dir: primer escoltar el nostre interior, valorar-lo, després escoltar l’essència dels nostres fills i respectar-la, i finalment ser pares presents. I el moment actual és el moment per fer-ho. Som-hi, t’hi acompanyo.